Investigadors del CIMA identifiquen una molècula que prediu major supervivència en pacients amb càncer d'estómac


- La presència elevada del microRNA 451 millora la resposta a la quimiorradioterapia


"La presència elevada del microRNA 451 millora la resposta al tractament amb quimiorradioterapia i augmenta la supervivència de pacients amb càncer d'estómac", explica el Dr Jesús García-Foncillas, investigador principal del Laboratori de Farmacogenòmica del Centre d'Investigació Mèdica Aplicada (CIMA) i director d'Oncologia de la Clínica Universitat de Navarra. Es tracta d'un dels resultats presentats al IV Congrés de la Societat Espanyola de Farmacogenètica i Farmacogenòmica, que se celebra al CIMA. L'acte d'inauguració ha comptat amb la presència de la consellera de Salut del Govern de Navarra, María Kutz.

La farmacogenètica estudia les bases genètiques que determinen la resposta d'un individu a un tractament, així com les possibles reaccions tòxiques. Per la seva banda, la farmacogenòmica analitza els mecanismes moleculars i biològics implicats en una malaltia per poder desenvolupar medicaments nous. "Sabem que la variació de petites molècules (microRNAs) produeix diferents respostes a un mateix fàrmac. En aquest sentit, ja s'estan realitzant alguns abordatges en la pràctica clínica com l'estudi de mutacions del gen K-RAS en càncer de còlon, o de l'EGFR en càncer de pulmó, que permeten orientar tractaments individualitzats per a cada pacient ".

L'estudi presentat en aquesta trobada científica analitza el paper del microRNA 451 en el càncer d'estómac. "Els malalts amb una expressió elevada d'aquesta molècula mostren major supervivència, de manera que podria esdevenir un biomarcador de resposta al tractament". Els investigadors de CIMA participen també en altres assajos, com els estudis amb els microRNAs 192 i 215, que influeixen en la resposta a fàrmacs contra el càncer de còlon, en fase preclínica.

Malalties psiquiàtriques i cardiovasculars
A més de la seva aplicació en el càncer, la farmacogenètica està demostrant la seva eficàcia en altres disciplines com la psiquiatria. Així, avui en dia es poden determinar tractaments més individualitzats per a trastorns psicòtics i epilèpsia.

Un altre camp que està cada vegada més, és el de les malalties cardiovasculars. "Un dels grans riscos d'aquesta malaltia és el control dels processos trombòtics, que estan implicats en els accidents cerebrovasculars. L'estudi de determinats gens, com el ALOX5AP, pot orientar l'abordatge farmacològic més adequat per a cada pacient ", explica el Dr García-Foncillas.

En opinió de l'investigador de  lA CIMA, "la convergència d'estudis genètics i farmacològics constitueix una via per optimitzar tant el tractament en cada malalt com els recursos sanitaris, ja que podrem utilitzar els fàrmacs en les dosis adequades, amb menys efectes secundaris i en els pacients que mostrin millor resposta terapèutica ".